PSY - GANGNAM STYLE (강남스타일) M/V

Sting

Gordon Matthew Thomas Sumner, (nacido el 2 de octubre de 1951 en Wallsend, Tyneside del Norte, en el Reino Unido), y más conocido como Sting, es un músico británico que se desempeñó inicialmente como bajista, y más tarde como cantante y bajista del grupo musical The Police.

Como miembro de The Police y como solista, Sting ha vendido más de cien millones de discos, ha recibido más de dieciséis Premios Grammy por su trabajo, recibiendo el primero por mejor interpretación de rock instrumental en 1981, y obtuvo una nominación a los premios Oscar  por la mejor canción. 

A la edad de 8 años Sting mostró un talento natural para la música, tocando y arreglando sus propias canciones casi inmediatamente después de haber tomado una vieja guitarra desechada por su tío. En sus comienzos solía dar conciertos en el primer lugar donde se lo ofrecieran. Tocó con bandas de jazz locales como Phoenix Jazzmen, editó un disco con nueve temas con su banda Last Exit, de la cual era cantante y bajista y un LP en el que colabora tocando el bajo, con la Newcastle Big Band.

Una vez tocó vistiendo una camiseta a rayas negras y amarillas, por aquel entonces jugaba en el segundo equipo de fútbol de Newscastle, y su compañero Gordon Solomon le dijo que parecía una abeja, tras lo cual todos empezaron a llamarle Sting, que usa como nombre artístico desde entonces de manera exclusiva, excepto para documentos oficiales.

Antes de formar parte de The Police, Sting formó parte de un grupo de menor importancia también llamado Sting, el cual no grabó discos; sólo se sabe de una sola fecha en The Cave Pub, donde realizaron un único recital.

El piano

EL PIANO

El piano és un instrument de la família de…?

Corda percutida

Què és el faristol?

Un faristol és un moble en forma de pla inclinat, amb peu o sense, que serveix per sostenir llibres, partitures, etc. i que permet llegir amb més comoditat.

Diferències entre un instrument melòdic i un d’harmònic posa exemples.

Que amb un instrument harmònic es poden tocar més d’una melodía a l’hora i amb el melodic no.

Per què el piano pot interpretar diferents sons a la vegada?

Perque pots picar varies tecles a la vegada.

Per què serveixen els pedals del piano?

      Un piano modern té tres pedals.

      El pedal unicordi es troba a l'esquerra i desplaça els martellets cap a un costat, de           manera que, segons l'ajustament que se li doni, els martellets colpegen sobre dues de les tres cordes i en la zona del feltre on habitualment no ho fan.

      El pedal tonal central (també anomenat "pedal de sostenuto", l'italià "sostingut") (que   també es troba en alguns models verticals de Yamaha), serveix per crear l'efecte anomenat nota pedal, que consisteix en mantenir durant un temps determinat la mateixa nota o acord; a diferència del pedal de ressonància, la nota pedal no es veu alterada per les quals es toquin després.

      El pedal de ressonància en ser trepitjat allibera els apagats de les cordes, el que permet que la nota segueixi sonant encara que s'hagi deixat de prémer la tecla, afegint a més una gran quantitat d'harmònics d'altres cordes que vibren per simpatia, augmentant d'aquesta manera el volum sonor i, si escau barrejant notes, acords i harmonies diverses. Usat amb destresa, també permet petits efectes subtils d'expressió, cantabile, fraseig o accentuació.

Què és el teclat?

El teclat es el conjunt de tecles que al tocar-les fan uns martells colpèjin les cordes.

Creus que el mecanisme del piano per fer sonar una nota és senzill o complex. Raona la resposta.

Complex perque una sola ja té una mecanisme molt gran.

Muse

You could be my unintended	Tu podries ser el meu imprevist
Choice to live my life extended	Elecció de viure la meva vida estesa
You could be the one I’ll always love	Tu podries ser l'única que sempre estime
You could be the one who listens	Tu podries ser la que escoltés les meves més
To my deepest inquisitions	profudes inquisicions
You could be the one I’ll always love	Tu podries ser l'única que sempre estime
I’ll be there as soon as I can	Estaré allà quan pugui
But i’m busy mending broken	Però estic ocupat reparant
Pieces of the life I had before	trossos trencats de la vida que tenia abans
First there was the one who challenged	Hi va haver qui va desafiar primer
All my dreams and all my balance	Tot meus somnis i el meu equilibri
She could never be as good as you	Ella mai podria ser tan bona com la teva
You could be my unintended	Tu podries ser el meu imprevist
Choice to live my life extended	Tria per viure la meva vida estesa
You should be the one I’ll always love	El teu hauries de ser l'única que sempre estimi
I’ll be there as soon as I can	Estaré allà quan pugui
But I’m busy mending broken	Però estic ocupat reparant
Pieces of the life I had before	trossos trencats de la vida que tenia abans

4. Fes el musicogràma d’aquesta cançó.

Intro A A B A A B B final

5. Quins instruments pots identificar?

Contrabaix, bateria i piano.

6. Quin estil de música creus què és?

  Pop

7. Busca informació d’aquest grup i fes un informe d’una página

Muse és una banda anglesa de rock alternatiu originària de Teignmouth, Devon. Els seus integrants des de la seva formació en la dècada dels anys 90 són: Matthew Bellamy (compositor, veu, guitarra, teclat i piano); Dominic Howard (bateria i percussió), i Christopher Wolstenholme (baix elèctric, teclats i cors) . Després del llançament del seu quart àlbum, Morgan Nicholls va començar a col · laborar amb la banda durant les presentacions en viu, fent-se càrrec de teclats, samples, d'alguns cors, rares vegades del baix i últimament de la segona guitarra.

La banda és coneguda per les seves extravagants xous en viu (freqüentment considerats com 'els millors del món'), per fusionar gèneres musicals com el rock espacial, rock progressiu, heavy metall, música clàssica i electrònica en el seu estil de rock alternatiu , i pels excèntrics interessos de Matthew Bellamy en la conspiració global, la revolució, l'astrofísica, vida extraterrestre, els fantasmes, la teologia i l'apocalipsi, temes que es veuen reflectits en els seus lletres.

Formació i primers anys

Els membres de Muse, es van exercir en diferents bandes durant la seva estada a Teignmouth Community College i Coombeshead College a principis de 1990. La formació de Muse va començar quan Bellamy va realitzar una prova per ser el guitarrista de la banda de Dominic Howard. Temps després i després de diversos canvis a la banda (sortida del vocalista i altres membres) li van demanar a Chris Wolstenholme (qui tocava la bateria en aquest moment amb Fixed Penalty) aprengués a tocar el baix per unir-se'ls. Wolstenholme va estar d'acord i va prendre lliçons.

El grup va tenir diversos noms abans de Muse, com Gothic Plague o fins i tot Rocket Baby Dolls, però va ser amb el seu nom actual amb el qual el 1994 i amb una imatge goth / glam, el grup va guanyar una competició de bandes locals, destrossant els seus equips en el procés. "Se suposava que havia de ser una protesta, una declaració", va dir Bellamy, "així que, quan realment guanyem, va ser un veritable xoc. Una enorme commoció. Després d'això vam començar a prendre'ns seriosament a nosaltres mateixos". Poc després, els tres van decidir renunciar a la universitat, deixar els seus llocs de treball, canviar el nom de la banda a Muse (1994-1995), i allunyar-se de Teignmouth.

Muchachito bombo inferno

David Sánchez López

INFORM SOBRE MUCHACHITO BOMBO INFERNO

El grup està liderat per Muchachito (Jairo Perera), cantant, guitarra i bombo, Tito Carlos (teclats), Josué "El Cicló» (trompeta), Hector Bellino (bateria), El Lere (contrabaix), al costat de la Gigoleto Brass ( saxos), Martin «Luxurius» i David "El Nen» (trombó), Oscar Bass i Alberto "El Jaguar del Paral · lel» (trompeta) i el músic dels pinzells Santos de Veracruz (pintor que crea un quadre a l'escenari durant el concert).

A poc a poc, els membres de la banda es van ajuntant, per a formar Muchachito Bombo Infierno, que es va presentar a la sala Apolo de Barcelona el 2004. Havien gravat una maqueta amb l'ajuda de Joan Garriga i Tomás Rierols per promocionar-se. Gràcies a l'èxit del concert, se'ls va obrir la possibilitat de gravar un disc: Anem que ens anem, del qual porten venudes més de 20 000 còpies a Espanya.

El maig del 2007 va sortir el seu segon disc a la venda, que porta per nom Vist el vist i la gira va començar el 31 de maig a la seva ciutat d'origen, Barcelona. Aquesta última gira acaba el 27 de desembre de 2008 a la mateixa ciutat, Barcelona, ​​en un concert celebrat al Palau Sant Jordi.

El grup ha estat apadrinat per Ojos de Brujo, els quals els comparen amb Kiko Veneno, a qui els propis Muchachito Bombo Infierno agraeixen la seva condició de «mestre» amb la cançó «Si tu, si jo, si no».

A Jairo li uneix gran amistat amb Tomasito i Los Delinqüentes, artistes de Jerez. Tots, al costat de Kiko Veneno, formen el grup G-5, autor del disc Tucaratupapi.

Diverses han estat les reunions del G-5 a Jerez. Com diu Muchachito, «Jerez és la New Orleans d'Espanya, fa olor de art pels seus carrers, i cal tenir cos per aguantar una festa a Jerez, per aquests carrers del barri antic i flamenc».

Durant l'any 2009 fan una aturada de concerts per preparar el seu tercer àlbum, que està previst per al 2010. Aquesta pausa s'ha vist interrompuda per La rumba del palet, una minigira en què Jairo en solitari recorre alguns locals tocant els seus temes més coneguts i algunes de les cançons que inclouran en el següent disc de Muchachito Bombo Infierno.

El 2010 llancen el seu tercer àlbum d'estudi, titulat Anades i vueltas.

Després d'una intensa gira pel seu últim treball, tanquen amb dos concerts fi de gira, el 20 i el 22 d'octubre de 2011, a Madrid i Barcelona respectivament, on la banda s'acomiada per un temps dels escenarios.

INFORMACIÓ DELS CONCERTS DE MUCHACHITO BOMBO INFERNO

El seu últim concert va ser el diumenge 19 d’agost a benicasim pero no hi ha concerts a la vista de moment.