La deixalleria

Jclic la gravació del so

Eric Clapton

Eric Clapton

Eric Patrick Clapton Shaw va nèixer Ripley, Surrey, Anglaterra, el 30 de març de 1945 és un guitarrista, cantant i compositor de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la guitarra elèctrica, en concret amb la seva Stratocaster. És conegut amb el renom de "Slowhand" (Mà lenta), des de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser membre de The Yardbirs, de Cream i per la seva carrera en solitari. A la vista de molts crítics, Clapton ha estat un dels artistes més respectats i influents de tots els temps. A més, apareix al lloc número 4 de la llista dels "100 millors guitarristes de tots els temps" de la revista Rolling Stone i en el lloc número 53 de l'especial "Inmortales: Los 100 grandes artistas de todos los tiempos".

El seu estil musical ha sofert diversos canvis durant la seva carrera, però les seves arrels sempre han estat profundament lligades amb el blues. És reconegut com un innovador en diverses etapes de la seva carrera, practicant el blues rock amb John Mayall's Bluesbreakers i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més d'haver tocat estils molt diversos a la seva etapa en solitari; Delta blues al seu àlbum Me and Mr. Johnson, pop a la seva cançó "Change the World" o reggae a la versió de la cançó de Bob Marley ("I shot the Sheriff"). Possiblement el gran èxit fou la cançó Layla de la seva època amb Derek and the Dominos.

Discografia

 Any        Títol       Discogràfica       RIAA (U.S.A)

1970      Eric Clapton        Atco (primera edició USA), Polydor        Cap

1974      461 Ocean Boulevard    RSO       Or

1975      There's One in Every Crowd       RSO       Cap

1976      No Reason to Cry            Polydor                Cap

1977      Slowhand           Polydor                Triple Platí

1978      Backless              Polydor                Platí

1981      Another Ticket Polydor                Or

1983      Money and Cigarettes  Warner Bros. Records   Cap

1985      Behind the Sun                Warner Bros. Records   Platino

1986      August Reprise Records              Oro

1989      Journeyman      Reprise Records              Doble Platí

1994      From the Cradle              Reprise Records              Triple Platí

1998      Pilgrim  Reprise Records              Platí

2000      Riding with the King amb B. B. King         Reprise Records              Doble Platí

2001      Reptile Reprise Records              Or

2004      Me and Mr. Johnson     Warner Bros. Records   Or

2004      Sessions For Robert J    Warner Bros. Records   Cap

2005      Back Home         Reprise Records              Or

2006      The Road to Escondido amb J.J. Cale      Reprise Records              Or

Filmografia i videografia

• "Farewell Cream" (1968)
• "Rock And Roll Circus" (1968)
• "The Concert For Bangladesh" (1971)
• "Film About Jimi Hendrix" (1973)
• "Tommy" (l'ópera rock de The Who) (1974)
• "Circasia" (1975)
• "The Last Waltz" (Martin Scorsese) (1976)
• "Eric Clapton's Rolling Hotel" (1978)
• "Water" (1985)
• "Hail Hail Rock N Roll" (1986)
• "Blues Brother's 2000 " (1998)
• "Concert For George" (2002)

Documentals:

• "Can You Hear The Wind Howl" (1997)
• "Tom Dowd: The Language of Music" (2003)
• "J.J. Cale To Tulsa and Back" (2006)
• "Before The Music Dies" (2006).

Bandes sonores

  

Clapton ha col·laborat a diverses bandes sonores, ja sigui aportant cançons o component cançons noves. Resum:

Mean Streets (1973) - "I Looked Away"

The Hit (1984) - Banda sonora completa

Back to the Future (1985) - "Heaven Is One Step Away"

El color del dinero (1986) - "It's In The Way That You Use It"

Lethal Weapon 2 (1988) - "Knockin' On Heaven's Door"

Un dels nostres (Goodfellas) (1990) - "Layla" i "Sunshine of Your Love"

Rush (1991) - Banda sonora completa

Wayne's World (1992) - "Loving your Loving"

Los amigos de Peter (1992) - "Give Me Strength"

Lethal Weapon (1992) Contribució en la producció i escribí juntament amb Sting "It's Probably Me" i "Runaway Train" juntament amb Elton John.

True Lies (1994) - "Sunshine of Your Love"

Twister (1996) - "Motherless Child"

Phenomenon (1996) - "Change the World"

Patch Adams (1998) - "Let It Rain"

Lethal Weapon 4 (1998) - "Pilgrim"

City Of Angels (1998) - "Further On Up The Road"

Novia a la fuga (1999) - Blue Eyes Blue

The Story of Us (1999) - "(I) Get Lost"

Dancing At The Blue Iguana (2000) - "River of Tears"

A Knight's Tale (2001) - "Further On Up The Road"

Escuela de rock (2003) - "Sunshine Of Your Love"

Starsky & Hutch (2004) - "Cocaine"

Una pandilla de pelotas (2005) - "Cocaine"

Lord of War (2005)- "Cocaine"

PSY - GANGNAM STYLE (강남스타일) M/V

Sting

Gordon Matthew Thomas Sumner, (nacido el 2 de octubre de 1951 en Wallsend, Tyneside del Norte, en el Reino Unido), y más conocido como Sting, es un músico británico que se desempeñó inicialmente como bajista, y más tarde como cantante y bajista del grupo musical The Police.

Como miembro de The Police y como solista, Sting ha vendido más de cien millones de discos, ha recibido más de dieciséis Premios Grammy por su trabajo, recibiendo el primero por mejor interpretación de rock instrumental en 1981, y obtuvo una nominación a los premios Oscar  por la mejor canción. 

A la edad de 8 años Sting mostró un talento natural para la música, tocando y arreglando sus propias canciones casi inmediatamente después de haber tomado una vieja guitarra desechada por su tío. En sus comienzos solía dar conciertos en el primer lugar donde se lo ofrecieran. Tocó con bandas de jazz locales como Phoenix Jazzmen, editó un disco con nueve temas con su banda Last Exit, de la cual era cantante y bajista y un LP en el que colabora tocando el bajo, con la Newcastle Big Band.

Una vez tocó vistiendo una camiseta a rayas negras y amarillas, por aquel entonces jugaba en el segundo equipo de fútbol de Newscastle, y su compañero Gordon Solomon le dijo que parecía una abeja, tras lo cual todos empezaron a llamarle Sting, que usa como nombre artístico desde entonces de manera exclusiva, excepto para documentos oficiales.

Antes de formar parte de The Police, Sting formó parte de un grupo de menor importancia también llamado Sting, el cual no grabó discos; sólo se sabe de una sola fecha en The Cave Pub, donde realizaron un único recital.

El piano

EL PIANO

El piano és un instrument de la família de…?

Corda percutida

Què és el faristol?

Un faristol és un moble en forma de pla inclinat, amb peu o sense, que serveix per sostenir llibres, partitures, etc. i que permet llegir amb més comoditat.

Diferències entre un instrument melòdic i un d’harmònic posa exemples.

Que amb un instrument harmònic es poden tocar més d’una melodía a l’hora i amb el melodic no.

Per què el piano pot interpretar diferents sons a la vegada?

Perque pots picar varies tecles a la vegada.

Per què serveixen els pedals del piano?

      Un piano modern té tres pedals.

      El pedal unicordi es troba a l'esquerra i desplaça els martellets cap a un costat, de           manera que, segons l'ajustament que se li doni, els martellets colpegen sobre dues de les tres cordes i en la zona del feltre on habitualment no ho fan.

      El pedal tonal central (també anomenat "pedal de sostenuto", l'italià "sostingut") (que   també es troba en alguns models verticals de Yamaha), serveix per crear l'efecte anomenat nota pedal, que consisteix en mantenir durant un temps determinat la mateixa nota o acord; a diferència del pedal de ressonància, la nota pedal no es veu alterada per les quals es toquin després.

      El pedal de ressonància en ser trepitjat allibera els apagats de les cordes, el que permet que la nota segueixi sonant encara que s'hagi deixat de prémer la tecla, afegint a més una gran quantitat d'harmònics d'altres cordes que vibren per simpatia, augmentant d'aquesta manera el volum sonor i, si escau barrejant notes, acords i harmonies diverses. Usat amb destresa, també permet petits efectes subtils d'expressió, cantabile, fraseig o accentuació.

Què és el teclat?

El teclat es el conjunt de tecles que al tocar-les fan uns martells colpèjin les cordes.

Creus que el mecanisme del piano per fer sonar una nota és senzill o complex. Raona la resposta.

Complex perque una sola ja té una mecanisme molt gran.

Muse

You could be my unintended	Tu podries ser el meu imprevist
Choice to live my life extended	Elecció de viure la meva vida estesa
You could be the one I’ll always love	Tu podries ser l'única que sempre estime
You could be the one who listens	Tu podries ser la que escoltés les meves més
To my deepest inquisitions	profudes inquisicions
You could be the one I’ll always love	Tu podries ser l'única que sempre estime
I’ll be there as soon as I can	Estaré allà quan pugui
But i’m busy mending broken	Però estic ocupat reparant
Pieces of the life I had before	trossos trencats de la vida que tenia abans
First there was the one who challenged	Hi va haver qui va desafiar primer
All my dreams and all my balance	Tot meus somnis i el meu equilibri
She could never be as good as you	Ella mai podria ser tan bona com la teva
You could be my unintended	Tu podries ser el meu imprevist
Choice to live my life extended	Tria per viure la meva vida estesa
You should be the one I’ll always love	El teu hauries de ser l'única que sempre estimi
I’ll be there as soon as I can	Estaré allà quan pugui
But I’m busy mending broken	Però estic ocupat reparant
Pieces of the life I had before	trossos trencats de la vida que tenia abans

4. Fes el musicogràma d’aquesta cançó.

Intro A A B A A B B final

5. Quins instruments pots identificar?

Contrabaix, bateria i piano.

6. Quin estil de música creus què és?

  Pop

7. Busca informació d’aquest grup i fes un informe d’una página

Muse és una banda anglesa de rock alternatiu originària de Teignmouth, Devon. Els seus integrants des de la seva formació en la dècada dels anys 90 són: Matthew Bellamy (compositor, veu, guitarra, teclat i piano); Dominic Howard (bateria i percussió), i Christopher Wolstenholme (baix elèctric, teclats i cors) . Després del llançament del seu quart àlbum, Morgan Nicholls va començar a col · laborar amb la banda durant les presentacions en viu, fent-se càrrec de teclats, samples, d'alguns cors, rares vegades del baix i últimament de la segona guitarra.

La banda és coneguda per les seves extravagants xous en viu (freqüentment considerats com 'els millors del món'), per fusionar gèneres musicals com el rock espacial, rock progressiu, heavy metall, música clàssica i electrònica en el seu estil de rock alternatiu , i pels excèntrics interessos de Matthew Bellamy en la conspiració global, la revolució, l'astrofísica, vida extraterrestre, els fantasmes, la teologia i l'apocalipsi, temes que es veuen reflectits en els seus lletres.

Formació i primers anys

Els membres de Muse, es van exercir en diferents bandes durant la seva estada a Teignmouth Community College i Coombeshead College a principis de 1990. La formació de Muse va començar quan Bellamy va realitzar una prova per ser el guitarrista de la banda de Dominic Howard. Temps després i després de diversos canvis a la banda (sortida del vocalista i altres membres) li van demanar a Chris Wolstenholme (qui tocava la bateria en aquest moment amb Fixed Penalty) aprengués a tocar el baix per unir-se'ls. Wolstenholme va estar d'acord i va prendre lliçons.

El grup va tenir diversos noms abans de Muse, com Gothic Plague o fins i tot Rocket Baby Dolls, però va ser amb el seu nom actual amb el qual el 1994 i amb una imatge goth / glam, el grup va guanyar una competició de bandes locals, destrossant els seus equips en el procés. "Se suposava que havia de ser una protesta, una declaració", va dir Bellamy, "així que, quan realment guanyem, va ser un veritable xoc. Una enorme commoció. Després d'això vam començar a prendre'ns seriosament a nosaltres mateixos". Poc després, els tres van decidir renunciar a la universitat, deixar els seus llocs de treball, canviar el nom de la banda a Muse (1994-1995), i allunyar-se de Teignmouth.